Repercussió dels impactes en el teixit residencial i en el teixit comercial, derivats dels processos de gentrificació en una "Barcelona de dues velocitats"

Barcelona no ha sido ajena a los fenómenos de segregación urbana, incluso la puesta en marcha de sus primeras reformas a finales del S. XIX conllevaron el desplazamiento de clases sociales menos favorecidas debido al encarecimiento del coste de vida en las zonas intervenidas. Dichas dinámicas han dado lugar a procesos de gentrificación, que si bien se configuran como un fenómeno: estructural, permanente y general de las ciudades, no quedan exentos de rasgos particulares que definen una realidad propia. Así, desde su gran transformación para las Olimpiadas del 92 hasta el contexto actual, Barcelona ha logrado posicionarse como ciudad global, donde su creciente actividad turística representa una de las principales dimensiones de los procesos de gentrificación.Este incremento exponencial de turistas – población flotante cada vez más presente en el cotidiano de la ciudad – ha impactado el tejido residencial al demandar más alojamientos turísticos, deviniendo en el alza del valor de la vivienda y en la aparición de viviendas de uso turístico (HUT’s por sus siglas en catalán). A ello se suma, el impacto en su entorno que ha transformado la estructura del tejido comercial; caracterizada por su modelo de proximidad, forzando su adaptación al perfil y exigencias de los nuevos consumidores, debido a la rentabilidad que representa y dejando en segundo plano las necesidades de los residentes. Ello, se refleja en la figura de los mercados de alimentación, cuya vigencia regida por sus posibilidades de reinvención, debe contemplar su doble dimensión “económica – social”, disputando el peso entre sus roles de actividad comercial y equipamiento público. En este contexto, se plantea el estudio de las repercusiones en la estructura urbana de la ciudad, puntualizando sobre los impactos en el tejido residencial y en el tejido comercial, como efectos derivados de los procesos de gentrificación desarrollados en el marco de una intensa actividad turística. Asimismo, esta realidad compleja tiende a polarizarse aún más, si se manifiesta en una “Barcelona de dos velocidades”; remitiéndonos a la divergencia en las trayectorias que experimenta el comportamiento socioeconómico de sus barrios, acrecentándose las desigualdades entre sus habitantes y viviendo en una constante competencia entre residentes y turistas.Se desarrollará una metodología de análisis cuantitativo a partir de datos obtenidos en estudios previos y documentos oficiales del Ayuntamiento (informes, censos, webs). Considerando dos indicadores; el 1ero: referido al cambio de uso del tejido residencial expresado a través del registro de viviendas de uso turístico (HUT’s) en los barrios del ámbito municipal y el 2do: relacionado a la dinámica del tejido comercial respecto a las intervenciones ejecutadas en los mercados de alimentación y el número de establecimientos en activo. Vinculando todo ello al nivel de renta familiar disponible (NRFD) de los residentes, a fin de establecer la incidencia de la capacidad de gasto de la población.Los resultados permiten apreciar una relación entre la evolución al interior de los mercados de alimentación; expresado en número de establecimientos, en función al tejido residencial de los barrios que los albergan. A su vez, dicha evolución se puede vincular con una de las principales consecuencias de la gentrificación: la presencia HUT’s, que impacta en los usos tradicionales. Se destaca que los HUT’s encuentran una convivencia llevadera en barrios consolidados como el caso de la Dreta de l’Eixample; el cual posee una población mayoritariamente bien estante, así como un elevado índice de las actividades terciarias, permitiendo un entorno idóneo para que estos comercios puedan desarrollar su doble dimensión: innovando como actividad comercial y como servicio público que atiende las necesidades de la comunidad.Finalmente, el presente estudio no sólo se ha remitido a una revisión teórica y descriptiva sobre los procesos de gentrificación en Barcelona, sino que apuesta por analizarlos a través de indicadores y los interrelaciona, con el objetivo de tener una visión conjunta de sus efectos concadenados en el marco de una ciudad donde cada vez son más perceptibles las diferencias socioeconómicas de su población.Barcelona no ha estat aliena als fenòmens de segregació urbana, fins i tot la posada en marxa de les seves primeres reformes a la fi de la S. XIX van comportar el desplaçament de classes socials menys afavorides a causa de l'encariment de el cost de vida a les zones intervingudes. Aquestes dinàmiques han donat lloc a processos de gentrificació, que si bé es configuren com un fenomen: estructural, permanent i general de les ciutats, no queden exempts de trets particulars que defineixen una realitat pròpia. Així, des de la seva gran transformació per a les Olimpíades de l'92 fins al context actual, Barcelona ha aconseguit posicionar-se com a ciutat global, on la seva creixent activitat turística representa una de les principals dimensions dels processos de gentrificació.Aquest increment exponencial de turistes - població flotant cada vegada més present en el quotidià de la ciutat - ha impactat el teixit residencial al demanar més allotjaments turístics, esdevenint en l'alça el valor de l'habitatge i en l'aparició d'habitatges d'ús turístic (HUT s per les sigles en català). A això se suma, l'impacte en el seu entorn que ha transformat l'estructura de el teixit comercial; caracteritzada pel seu model de proximitat, forçant la seva adaptació al perfil i exigències dels nous consumidors, a causa de la rendibilitat que representa i deixant en segon pla les necessitats dels residents. Això, es reflecteix en la figura dels mercats d'alimentació, la vigència regida per les seves possibilitats de reinvenció, ha de contemplar la seva doble dimensió "econòmica - social", disputant el pes entre els seus rols d'activitat comercial i equipament públic.En aquest context, es planteja l'estudi de les repercussions en l'estructura urbana de la ciutat, puntualitzant sobre els impactes en el teixit residencial i en el teixit comercial, com efectes derivats dels processos de gentrificació desenvolupats en el marc d'una intensa activitat turística . Així mateix, aquesta realitat complexa tendeix a polaritzar encara més, si es manifesta en una "Barcelona de dues velocitats"; remetent-nos a la divergència en les trajectòries que experimenta el comportament socioeconòmic dels seus barris, acreixent les desigualtats entre els seus habitants i vivint en una constant competència entre residents i turistes.Es desenvoluparà una metodologia d'anàlisi quantitativa a partir de dades obtingudes en estudis previs i documents oficials de l'Ajuntament (informes, censos, webs). Considerant dos indicadors; el 1er: referit a el canvi d'ús de el teixit residencial expressat a través del registre d'habitatges d'ús turístic (HUT s) en els barris de l'àmbit municipal i el 2on: relacionat a la dinàmica de el teixit comercial respecte a les intervencions executades en els mercats de alimentació i el nombre d'establiments en actiu. Vinculant tot això a el nivell de renda familiar disponible (NRFD) dels residents, a fi d'establir la incidència de la capacitat de despesa de la població.Els resultats permeten apreciar una relació entre l'evolució a l'interior dels mercats d'alimentació; expressat en nombre d'establiments, en funció a el teixit residencial dels barris que els alberguen. Al seu torn, aquesta evolució es pot vincular amb una de les principals conseqüències de la gentrificació: la presència HUT s, que impacta en els usos tradicionals. Es destaca que els HUT 's troben una convivència suportable en barris consolidats com el cas de la Dreta de l'Eixample; el qual posseeix una població majoritàriament benestant, així com un elevat índex de les activitats terciàries, permetent un entorn idoni perquè aquests comerços puguin desenvolupar la seva doble dimensió: innovant com a activitat comercial i com a servei públic que atén les necessitats de la comunitat.Finalment, el present estudi no només s'ha remès a una revisió teòrica i descriptiva sobre els processos de gentrificació a Barcelona, sinó que aposta per analitzar-los a través d'indicadors i els interrelaciona, amb l'objectiu de tenir una visió conjunta dels seus efectes concatenats a el marc d'una ciutat on cada vegada són més perceptibles les diferències socioeconòmiques de la població.Barcelona has not been oblivious to the phenomena of urban segregation, even the implementation of its first reforms at the end of the 19th century led to the displacement of less favored social classes due to the rising cost of living in the intervened areas. These dynamics have given rise to gentrification processes, which although they are configured as a phenomenon: structural, permanent and general of cities, they are not exempt from particular features that define their own reality. Thus, from its great transformation for the 92 Olympics to the current context, Barcelona has managed to position itself as a global city, where its growing tourist activity represents one of the main dimensions of the gentrification processes.This exponential increase in tourists - a floating population that is increasingly present in the daily life of the city - has impacted the residential fabric by demanding more tourist accommodation, becoming the rise in the value of housing and the appearance of housing for tourist use (HUT's by its acronym in Catalan). In addition, the impact on its environment that has transformed the structure of the commercial fabric; characterized by its proximity model, forcing its adaptation to the profile and demands of new consumers, due to the profitability it represents and leaving the needs of residents in the background. This is reflected in the figure of the food markets, whose validity is governed by its possibilities of reinvention, must contemplate its double dimension "economic - social", disputing the weight between its roles of commercial activity and public equipment.In this context, the study of the repercussions on the urban structure of the city, pointing out the impacts on the residential fabric and the commercial fabric, as effects derived from the gentrification processes developed within the framework of an intense tourist activity. Likewise, this complex reality tends to polarize even more, if it manifests itself in a “two-speed Barcelona”; referring to the divergence in the trajectories that the socioeconomic behavior of its neighborhoods experiences, increasing the inequalities between its inhabitants and living in a constant competition between residents and tourists.A quantitative analysis methodology will be developed based on data obtained in previous studies and official documents of the City Council (reports, censuses, websites). Considering two indicators; the 1st: referred to the change in the use of the residential fabric expressed through the registry of dwellings for tourist use (HUT's) in the neighborhoods of the municipal area and the 2nd: related to the dynamics of the commercial fabric with respect to the interventions executed in the markets Food and the number of active establishments. Linking all this to the level of available family income (NRFD) of the residents, in order to establish the incidence of the population's spending capacity.The results show a relationship between the evolution within the food markets; expressed in number of establishments, depending on the residential fabric of the neighborhoods that house them. In turn, this evolution can be linked to one of the main consequences of gentrification: the presence of HUT’s, which impacts traditional uses. It should be noted that HUT’s find a bearable coexistence in consolidated neighborhoods such as the Dreta de l’Eixample; which has a mostly well-stocked population, as well as a high rate of tertiary activities, allowing an ideal environment for these businesses to develop their double dimension: innovating as a commercial activity and as a public service that meets the needs of the community.Finally, the present study has not only referred to a theoretical and descriptive review of gentrification processes in Barcelona, but also focuses on analyzing them through indicators and interrelates them, with the aim of having a joint vision of their effects concatenated in the framework of a city where the socioeconomic differences of its population are increasingly noticeable.Peer Reviewe